Matemàtica electoral

Els populars no han perdut l'esperança, és cert, però han perdut el gallardon. Ara ja podem traduïr la cara de pomes agres que presentava Rajoy cada vegada que li apropaven una càmera. No havia menjat un iogurt caducat, sinó que tenia un aldarull intern equivalent a una excursió de P5 en un parc aquàtic. Per què, don Mariano?. No ho tenia vostè prou cru?. Intentem analitzar la resposta de Rajoy amb una mica de matemàtiques.

L'efecte gallardonicidi es ot explicar a partir de la fòrmula:

EG = EV + ELD + CPMU - VC - CILI - SD

On:

  • EG és l'efecte Gallardonicidi
  • EV és l'estimació de vots abans de la notícia
  • ELD és l'entusiasme de la línia dura del partit (Legionaris de Crist inclosos)
  • CPMU és la campanya gratuïta dels mitjans ultres, que aplaudeixen la mort de Gallardon
  • VC són els vots centrats i centristes
  • CILI és el cost per la imatge de lluites internes
  • SD és la sensació de derrotat
Si tenim en compte l'alt grau de fidelitat del votant del PP, predisposat a desallotjar Zapatero de la Moncloa, a qualsevol preu, els efectes ELD i CPMU són relativament petits. Per contra, VC, CILI i SD sí tindran un impacte molt negatiu en l'intent de guanyar l'espai de centre que precisa per superar el PSOE.

Considerem ara una segona opció. Què hauria passat si Rajoy hagués apostat per Gallardon?. Quin és el cost de l'aguerricidi?.

EA = EV - ILD - CCMU + VC - CILI - SD

On:
  • EA és l'efecte aguerricidi
  • EV és l'estimació de vots abans de l'aguerricidi
  • ILD és la indignació de la línia dura del partit
  • CCMU és la campanya contrària dels mitjans ultres
  • VC és l'increment dels vots centrats i centristes
  • CILI és el cost per la imatge de lluites internes
  • SD és la sensació de derrotat
Com es pot veure, CILI i SD actuen de forma negativa tant en l'aguerricidi com en el gallardonicidi. La clau de la decisió és, per tant, si l'increment de vots centrats compensaria una campanya interna dels vots fidels. Personalment crec que sí, i en termes d'aritmètica electoral el gallardonicidi resta més vots que l'aguerricidi. Però el més important és que les dues decisions resten, les dues impliquen una reducció d'EV, els vots estimats abans de la crisi.

En realitat, Rajoy havia previst un tercer escenari. Pizarro és el número dos i Gallardon entra a les llistes amb un número més baix (potser el quatre o el cinc). Ningú guanya i ningú perd, A poques setmanes per les eleccions, Aguirre i Gallardon cederien en les seves pretensions per evitar la reducció d'EV. Més vots centristes i més sensació de lideratge. El que no preveia Rajoy és que la SD fins i tot s'havia escampat entre els seus. El més surrealista d'aquesta història serà l'alcaldia de doña Botella, amb les seves pomes i les seves peres.

Comentaris

Lluis ha dit…
Em sembla una formalització divertidísma. I, és cert, tenint en compte que segons el CIS el PP ja te mobilitzada el 90% de la dreta, el que el PP necessitava ara era coquetejar amb votants més de centre. I molt especialment a la circumcripció de Madrid, on al 2004 l'últim escó se´l va emportar el PP per menys de dos mil vots.
Anònim ha dit…
Un post realmente divertido. Me lo he pasado muy bien
Anònim ha dit…
Aplicada su fórmula magistral al augurio nº 11 de sus predicciones para 2008, teniendo en cuenta la regla de Laplace, y calculando sobre la serie fourier de la función f(x) en un intervalo arbitrario, veo a una aguerrida fémina en el sillón azul de la derecha. En 2012, por supuesto.

PD: Otra de surrealismo. Lo de Saura y el Feng Shui. Qué opina?
Pedro ha dit…
Crec que parles massa de Rajoy, i la clau no la té ell. La clau és que el PSOE movilitzi a prou gent, és la principal variable de les eleccions.
Per cert, hi ha moviment a Iberia...
Donaire ha dit…
Lluís

Jo també penso que l'opció resultant no respon a un criteri d'eficiència electoral, sinó de política interna.

Anònim

Ho celebro

don Güebos

A mi también me da que en 2012 gobierna una fémina, pero sin rancio abolengo.
Lo puede usted ver desde otro ángulo: de momento, se ha cumplido el 50% de la predicción 11.
Yo lo veo así. Si pierde Rajoy, todo el mundo aceptará que será (también) por la huída de votos moderados porque el Gallardo tiene su audiencia. Rajoy lo deja, Zipi y Zape se retiran a Terra Mítica a lucrase y Espe tendrá que purgar su parte de culpa.
Será un tercer hombre (o mujer). Yo tengo un candidato, pero no lo menciono para no quemarlo.

El Feng shui?. Yo soy más de Wang Bath...
Donaire ha dit…
Pedro

Tens raó
Potser una forma de mobilitzar els socialistes és citant en Rajoy, però tens raó
Veig que estàs molt ben informat
Suposo que comences a ser una mica més optimista
Anònim ha dit…
Como se nota Sr. don-aire que la precampaña ha comenzado.
Estoy de acuerdo como en casi todo con don Güebos.
¿Se imagina a una mujer, no tiene por que ser de rancio abolengo, en la Presidencia? Ser de derechas no significa ser de rancio abolengo.
¿Una Hillary Clinton española?
Ya sé que Ud. es más de Obama...pero todo llegará.
Quizás en unos muchos años una mujer y negra para la presidencia de los USA.
En nuestro caso sería imposible pues las musulmanas no lo van a conseguir tan pronto.
Mucho éxito en su renovada etapa.

Entrades populars