A poc a poc

Soc a l'aeroport de La Valetta des de fa tres hores. Cada hora ens comuniquen que el vol sortirà una hora més tard, de manera que estem en un "no temps": Sempre falten dues hores per a que sorti l'avió. M'he llegit tota la premsa, m'he begut quatre sucs de taronja i he curiosejat vuit vegades l'única botiga de l'aeroport. El retard em farà perdre la connexió de Roma a Barcelona. A hores d'ara no sé si dormiré a Roma, a Barcelona o a l'illa de Santa Elena. I he estat fent memoria dels meus darrers viatges en avió i m'he adonat que sempre he tingut problemes. Per tant, manifesto publicament la meva campanya contra el transport aeri: Hi anire a peu, en patinet, en segway o en una zodiac, però poso a Déu com a testimoni que mai més agafaré un vol (sobretot d'Alitalia).

El contrast no pot ser més evident. He participat en el creuer de treball que ha organitzat l'ajuntament de Palamos, per tal de dissenyar estratègies que permetin situar la ciutat del Baix Empordà en el mapa europeu dels creuers. El trànsit entre Barcelona i La Valetta ha estat una experiencia magnífica. Conduïts amb una puntualitat britànica, el dia de trajecte entre la capital catalana i La Valetta permet treballar en un despatx amb vistes al Mediterrani, descansar, pensar, dibuixar, escoltar música o conversar mentre l'olor de salobre s'escola per tots els racons.

En aquest viatge he après moltes coses. Pero potser la més important és que viatjant a poc a poc, hi arribes més lluny.

Actualització

Per desgracia, això era només l'aperitiu. Arribo a Roma i em comuniquen que el meu vol s'ha cancel.lat per una vaga del personal d'Alitalia. Vaig a buscar la maleta, entre centenars de maletes apilades. Com em temia, no la trobo. Adéu ordinador portatil, adéu trajes, adéu mòbil, adéu. Pujo a la Terminal i intento trobar un vol alternatiu. No n'hi ha. Parlo amb un responsable de l'aeroport i se'n riu de la meva credencial de parlamentari. Faig una cua de cinc hores. Recordo que no he dinat. Mentre espero, baralles, discussions i uns nois de la RAI em filmen. M'atèn un hibrid entre Cruella deVille i la senyoreta Rottenmeier. Em dona un vol per dema al matí. Em diu que no em pot facilitar cap hotel, malgrat que la normativa aeria ho exigeix. Són les 12 de la nit, fa fred i estic destrossat. Trobo un hotel a preu d'or. Em vaig a dormir.

Anotar a l'agenda mil vegades. "Mai més agafaré un avió si no és estrictament necessari".

Segona actualització

L'hotel es ple de damnificats d'Alitalia. Surto a les 6,30 de l'hotel i el recepcionista em diu que la companyia es fa càrrec de la nit. Penso: La meva sort esta canviant. Hi ha unes 250 persones esperant el bus a l'entrada de l'hotel, situat a stia. Arriba tard i només té 20 places lliures. Hi ha curses per entrar-hi. L'autobus de les 7 no arriba i el de les 7,30 només te 30 places. Tocat per una vareta màgica, soc el 30è. passatger i les portes es tanquen darrera meu. Només han passat tres taxis en una hora. Arribo a Fiumicino despres de 40 minuts eterns. M'adreco al check-in i un somriure adossat a una noia em diu que no tinc plaça. No li commuen les meves paraules ni els meus plors.

Faig una hora de cua i un altre somriure em diu que tinc plaça a les 16 hores, que no han trobat la meva maleta i que potser no sortirà el vol. Intento buscar alternatives, pero no n'hi ha cap. Estic atrapat en un aeroport. Recordo la pel.lícula La Terminal i em plantejo buscar un lloc per passar una nit a l'aeroport.

Epíleg

A les 18,30 el vol d'Alitalia aterra a Barcelona. Com era previsible, no apareix la maleta. Omplo la denúncia amb la que dintre de 21 dies em canviaran un portàtil, varis trajes, sabates, la Blackberry i un llapis de memòria carregat d'informació per uns 300 euros. Arribo al Parlament a misses dites, enfonsat. A l'entrada, però, els treballadors de la Nissan es manifesten contra l'ERE de la companyia. Volen un parel d'ous que aterren a un pam dels meus nassos. I constato que els meus problemes són xavalla si els comparem amb els problemes de veritat. Problemes que al capdevall no mereixen ni aquest post que ara tanco.

Comentaris

Anònim ha dit…
Paciencia compañero!! Estas cosas pasan a veces pero yo después de leer tu post creo que voy a procurar NO coincidir en aviones contigo. A ver si vas a ser gafe, jajaja.

Oye, y me apunto a esto de ir más despacio para llegar más lejos :-)
Anònim ha dit…
Donaire Crupsoe.
Anònim ha dit…
Quanta raó que tens... A poc a poc hi arribarem.

Ànim!!!

Salutacions,
Ferran Muñoz ha dit…
En aquesta vida no pot estar tot planificat oi? Gaudeix de moments com aquest, curioseja com bé dius.. de fet això forma part també del turisme,.. o no??

el despatx a la balconada del mediterrani,.. sincerament envejable!!

Una abraçada!!!
ZAGASO ha dit…
Viure a l'aeroport n està tan malament:tens lavabos, tvs, bancs i molt ambient !!!!

jejejejejeje

(No sé com van passar de tu, essent tot un parlamentari català!!!!)

Mentre arribis per Marlango .....
RubenBA ha dit…
bueno hombre,yo he dormido varias veces en los aeropuertos y te digo una cosa, no son las mejores noches que he pasado pero he conocido gente muy interesante entre aquellos dejados en tierra y los que pierden su avión. asi que ánimo! y además, ya has conseguido lo que muchas agencias de viajes prometen, el viaje está siendo inolvidable, no es asi?
El veí de dalt ha dit…
Colló! Em recorda el dia sencer que em vaig tirar "tirat" a terra a Miami. Dona gust viatjar a vegades. Per aixo sempre cal dur llibres al damunt!
N ha dit…
En el teu cas, Roma ha estat més "città etterna" que "cità apperta", encara que potser l'aeroport seria més aviat un "no luogo".

Salut i ben tornat!
Anònim ha dit…
no vas arribar per votarrrrrr!!
Anònim ha dit…
J.A.
un ganxó a un altre!!!
això et passa per anar a fer de Marco Polo, queda't a l'Empordà i prou, nen...
Màrius, un Castelloní!!!de Castelló d'Empúries, no de Castella.:-)
mariuscr@terra.es
Donaire ha dit…
Don Pérez

Me temo que los aviones y yo tenemos una relación más tortuosa que falete e Isaac.

Lo de ir despacio era profético: Tardé más en avión que en barco.

Don Güapo

La diferencia es que aquí no había un viernes, sino varios miles de viernes.

Carlos

Piano piano si va lontano
Donaire ha dit…
Ferry

És difícil, però, gaudir en una cua de sis hores.

Ignasi

Marlango. Hi arribaria ni que fos fent autostop

Ruben

Ahora, cuando oigo la palabra Alitalia se me pone la piel de color berenjena y se me atasca el hígado.

El veí

M'he fet un fart de llegir en italià.

Narcís

Sí. Molt bo. Una ciutat chiusa. A pany i clau. He recordat en Marc Augé a cada moment. Els aeroports són els no-llocs i els no-temps.
Anònim ha dit…
Apreciat Donaire:

Això no ha fet res més que començar. I és que, ara, esteu obligats a denunciar a la companyia aèria per motius variats (no fer-se càrrec de despeses d'allotjament, no indemmització per cancel·lació, pèrdua de l'equipatge, etcetc).

Crec que és la nostra obligació com a ciutadans, i més encara, en el vostre cas, que sou un càrrec electe i heu de donar exemple.

Paciència i ànims. Us ho diu algú que al gener té un judici amb Spanair per 125€. Tossuderia obliga ;-)
Donaire ha dit…
Benvolgut anònim

Estamos en ello

Entrades populars